Enguany ha tornat el Mobile World Congress després de dues edicions cancel·lades a causa del Covid-19. Aquesta edició ha estat un punt i seguit de l’edició del 2019, evolucionant la connectivitat (precisament el lema en l’entrada era “Connectivity Unleashed”) i deixant volar la imaginació amb el metavers. Aquests dos anys d’aturada han canviat moltes coses i els esdeveniments han obligat a estrènyer l’accelerador en necessitats que en l’última edició eren encara futuristes.

El primer exemple és com ha canviat el nostre prisma enfront de les reunions. A inicis del 2019 quan pensàvem en una reunió era o a l’oficina amb els nostres companys, viatjant a veure un client o com a molt, una videotrucada si era molt lluny i no justificava el viatge. La pandèmia va canviar la nostra manera de reunir-nos i interaccionar amb els nostres companys o clients. Passem de l’offline a l’online en dos dies, sense tenir una cultura clara sobre això i amb eines que començàvem a conèixer. Microsoft Teams va ser el nostre gran aliat, però també un company de viatge bastant odiat, ja que la saturació de reunions online sense haver après encara aquesta nova manera de comunicar, ens va produir estress i en certa manera, rebuig. Quan les mesures es van anar relaxant, tots hem tingut la sensació de tornar a la normalitat, però crec que és més encertat parlar de “nova normalitat”. Aquí apareix el concepte treball híbrid i la tecnologia es posa les piles per a brindar dispositius per a de nou, aprendre una nova comunicació, on conflueixen els dos mons. Microsoft està un pas per davant gràcies a haver aconseguit ser un estàndard de mercat en el que comunicació entre empleats i reunions online externes es refereix. En el Mobile s’han pogut veure tot de dispositius que enriqueixen aquest concepte i milloren la immersió tant dels que estan en línia com els que estan físicament en un mateix espai.

Un altre aspecte important és l’augment del control a nivell de dades de tot el que esdevé en la nostra empresa. A nivell de la fabricació, gràcies als sensors i la connectivitat, podem tenir un control absolut d’una manera assistida i desatesa dels processos. Poso un exemple de cada cas per a il·lustrar-lo.


Tots ens imaginem la connectivitat en el món industrial com aconseguir d’una manera desatesa obtenir informació per a resoldre problemes o millorar la productivitat observant al detall aspectes que a simple vista se’ns poden passar per alt. En la imatge, en l’estand d’ Huawei, podem veure una fàbrica totalment connectada, amb un control absolut de tots els paràmetres, que permet analitzar tots els aspectes de la fabricació per a reduir encara que sigui al segon algun procés. Ens pot semblar una inversió excessivament alta per a reduir petits detalls. Però si ho veiem a nivell global, reduir aquests segons o la reducció de la utilització un material, pot tenir un impacte econòmic i ecològic a mitjà termini que pot ser clau vist des de la perspectiva del fabricador i del planeta. Ara veiem moltes empreses compromeses amb la reducció de carboni en els seus processos productius. Tot això pot ajudar a racionalitzar l’ús de materials o d’energia per a aconseguir-lo. I ja no sols en el procés de fabricació, sinó també en tota la cadena de subministrament. L’anàlisi de les rutes i els punts de distribució poden reduir costos i tenir un impacte mediambiental molt més reduït.

 

L’altre àmbit de control gràcies a la connectivitat pot ser també d’una manera assistida. Quan ens imaginem els robots, pensem en dispositius que d’una manera desatesa pugui realitzar accions sense la necessitat que nosaltres haguem de fer-les. Però recorrent els diferents estands, vaig veure una nova manera d’integrar els robots en la indústria 4.0. En la presentació de Boston Dynamics d’IBM podem veure una manera més integrada en la introducció del robot en les nostres vides. En aquest cas el robot no és autònom i està guiat per un operari que s’ajuda del robot per a realitzar accions que per si només serien impossibles. Per exemple, li sol·licita que busqui punts on la temperatura hagi pujat d’una manera anormal i acudeix ràpidament al lloc i mostra imatges d’alta definició per a ser analitzades per l’operari i actuar per a resoldre qualsevol problema. O per exemple, estableix rutes amb punts d’origen i final per a passar revista de la fàbrica i avisa al supervisor si detecta algun aspecte fora del normal. Pel que la convivència amb el robot és molt més natural i no com una cosa futurista que envaeix l’espai de l’humà.

Amb això podem veure que molts dels temes que fa uns anys ens semblaven de ciència-ficció, a poc a poc es van integrant en les nostres vides d’una manera natural. És com per exemple la irrupció dels dispositius assistits per veu. Cada vegada és més normal sentir a les cases Alexa, Sent Siri o OK Google. I això ens porta a l’últim punt, el metavers. Tots li tenim molta por i creiem que ens destrossarà el món real i que tots anirem al metavers. No. Passarà com amb internet, els robots, el telèfon intel·ligent, s’integrarà en les nostres vides i brindarà la possibilitat de tenir usos que ni imaginem.

El metaverso no deixa de ser l’evolució d’internet. La tecnologia té més recursos i possibilita fer més coses a nivell de visualització. Pel que la web plana que imaginem ara, en uns anys tindrem sites molt més interactius i intuïtius que facilitessin accedir a la informació d’una manera més inclusiva. Un exemple és el Metahype de Cupra. Un espai on tots els treballadors de Cupra poden tenir reunions 1 a 1, socialitzar i el més important, divertir-se en aquest nou univers digital. Per exemple, han construït illes amb diferents temàtiques. Una d’elles amb la col·laboració de Primavera Sound perquè els treballadors assisteixin a concerts d’una manera virtual en els seus moments d’oci.

En definitiva, veiem com la tecnologia a poc a poc entra en les nostres vides amb diferents aspectes ja sigui en la nostra vida personal o professional. Encara que tinguem la nostra resistència, quan li vegem l’aplicació a les nostres necessitats ho adoptarem sense adonar-nos.