Aquestes dues paraules poden semblar contradictòries i fins i tot antònimes, ja que la tecnologia sempre ens ha semblat una cosa freda i exacte on les passions pròpies del comportament humà sembla que no tinguin cabuda. Res més lluny de la realitat, cal recordar que la tecnologia i les empreses les fem i les componem persones.

Per tant, no podem mai perdre l’horitzó de la humanitat quan parlem de tecnologia. En la meva dilatada experiència en la implantació d’ ERP´s per a empreses, estic convençut, que el moment on més humanitat cal tenir és en la fase de l’arrencada d’un projecte.

Aquesta fase és la més crítica i complicada d’un projecte. On el treball de molts mesos, tant per part de l’implantador, com per part de l’usuari, es pot malmetre i una de les claus per a arribar a bon port en una arrencada és la humanitat. En una arrencada surten a relluir totes aquestes passions pròpies de l’ésser humà, i surten en forma de cataracta emocional, la por al canvi, la inseguretat d’una eina que no coneixem, nous circuits, noves maneres de treballar, són els ingredients perfectes perquè un projecte es pugui malmetre. Amb aquest panorama és molt important que el teu partner tecnològic estigui amb tu, acompanyant-te i ajudant, no sols en què el ERP funcioni i compleixi amb les expectatives que s’han dissenyat.

Això gairebé és el més fàcil i el que gairebé tothom pot aconseguir, el complicat, l’important, és acompanyar, secundar i sobretot entendre a l’usuari final i ser el seu aliat en aquesta aventura. Els usuaris t’han de veure com un company de viatge, no com algú que ve a imposar res. La labor del partner és conèixer el dia a dia dels usuaris, conèixer el seu treball i posar-se en el seu lloc, per a poder impregnar al projecte d’aquest component humà, ja que, si un projecte si és tècnicament perfecte, però no ha tingut en compte el factor humà, no és bon projecte.

Com aconseguir aquest equilibri perfecte? No hem de fer gens especial, només pensar que fem en la nostra vida personal quan un amic ens crida per a dir-nos que té un problema. El que se sol fer és quedar amb ell, asseure’ns al seu costat, escoltar, i una vegada que coneixem el problema, aconsellem i intentem animar-lo, ressaltant les seves fortaleses i oferint tota la nostra ajuda fent sentir al nostre col·lega que no està sol. Sí que tenim una amistat de debò, també hem de fer veure al nostre amic les seves possibles manques i els seus punts febles, però sense ànim de crítica i sempre amb un esperit constructiu amb la finalitat de corregir-los.

Perquè en un projecte hem de fer el mateix, ressaltar les fortaleses dels nostres clients i fer-los sentir que no estan solos. Com a bons amics que ja hauríem de ser, hem de treure a la llum les manques o males pràctiques que hi ha, però sempre d’una manera constructiva, mai pensant que estem en possessió de la veritat absoluta i sempre a través del diàleg i el consens. Així de senzill, aplicar la nostra empatia personal i la intel·ligència emocional que tenim en la nostra vida personal amb els nostres nous companys.

Des que vaig començar en aquest món de la tecnologia, i vaig començar quan Windows encara no existia, he volgut aportar el toc humà en les implantacions i en el tracte amb els clients d’un ERP, aquesta ha estat la meva lluita i el meu anhel. Evidentment has d’estar envoltat d’un equip que comparteixi aquesta visió, no és fàcil, però us puc dir que, si, és possible, no és una quimera. Per això el lema que identificaria a Olivia seria: Projectes fets per persones per a les persones.

 

Autor: Sergio Alcolea – Consultor Business Central